El disseny bàsic d’una ciutat romana

Model principal del començament de les noves ciutats romanes:

Els traços de les ciutats romanes, s’insipareven basicament en els plans ortogonals. És a dir, organitza el disseny dels carrers en angle recte, creant illes rectangulars. Les ciutats que presenten aquest tipus de planejament urbà, en tot o en part, en tenen una morfologia urbana perfectament distingible en seu traçat viari. Aquest tipus de pla té l'avantatge de què el seu parcel·lament és més fàcil per la regularitat de la forma de les seves illes. Malgrat aquesta simplicitat aparent, aquest tipus de pla presenta alguns inconvenients, ja que prolonga la longitud dels trajectes, i augmenta la congestió de trànsit en les hores punta, donada la dificultat per accedir al centre urbà o a la perifèria ràpidament, per evitar la qual cosa es pot complementar amb carrers "diagonals". Tampoc no permet una bona visibilitat en l'encreuament dels seus carrers, problema que es pot solucionar amb els xamfrans.

Ceremonia riutal de la inaguraciço d’una nova ciutat romana:

Per la seva inaguració com a ciutat de nova planta, es seguien els següents passos:

1.               Els romans van prendre el ritual de la inauguratio o fundació d'una ciutat dels etruscs, i consistia bàsicament en el següent:

2.               En primer lloc, un àugur consultava els presagis i confirmava si el lloc resultava propici per als déus.

3.               En cas favorable, es procedia la inauguratio: es marcava el perímetre de la ciutat, en el lloc triat, amb una arada tirada per dos bous.

4.               Després s'efectuava la delimitació: s'establien tres zones (sagrada, pública i residencial).

5.               Més tard un sacerdot oficiava la consagració: un sacrifici en honor de la Tríade capitolina (formada pels déus Júpiter, Juno i Minerva).

6.               Finalment es duia a terme la centuriació, o divisió del territori en centúries o parcel·les quadrades, i es feia el repartiment entre els colons.

Construccions del sanajament i defensa de les ciutats romanes:

Els romans acostumaven a situar els seves ciutats a la plana, en llocs amb un bon abastiment d’aigua, condicions climàtiques òptimes i ben comunicats. En qualsevol ciutat romana es poden distingir tres àrees: 1à l’àrea privada, on hi havia els habitatges de tota mena: cases unifamiliars (domus) i edificis de pisos (insulae). 2à l’àrea religiosa, on estaven els temples. 3à l’àrea pública.

Els romans, creien que si no construïen un clavegueram, que recorregués tota la ciutat per sota els carrers, aquesta ciutat no podria prosperar. Gràcies a aquesta idea, actualment tenim moltes ciutats, com ara Roma, en que encara funciones els claveguereams. També crèien, que per ser una bona ciutat els carres havien de estar bé,

per tant, van construïr grans camins formats per pedra que unien ciutat, travessant boscos i muntanyes, sempre en línea recta.

Com a construccions de seguretat, sempre construïen una muralla, que envoltava tota la ciutat, es marcaven uns límits, i es tardava molt en fer-ho ja que la ciutat anava creixent.

El centre de la vida pública era el fòrum, situat on e.encreuaven el cardo i el decumanus (a Bàrcino, estaria situat a l.actual Plaça Sant Jaume). El fòrum era una plaça en forma rectangular envoltada per un pòrtic de dos pisos.

Al fòrum hi havia diversos edificis com el temple principal, la cúria (lloc de reunió del Senat) i els edificis dels magistrats, la basílica (administració de justícia), el mercat (macellum) amb botigues o tabernae i la latrina pública; a l.entrada del fòrum hi solia haver arcs de triomf i columnes honorífiques.

La ciutat romana disposava, a més, d.edificis dedicats a l.esbargiment, com les termes (com les de la ciutat d.Ilerda), el teatre, l.amfiteatre i el circ.

La necròpolis era el cementiri de les ciutats romanes. Les necròpolis estaven situades fora del recinte emmurallat i les tombes es col•locaven al llarg dels camins que conduïen a les portes de la ciutat.

Exemples de ciutats romanes a Catalunya són Barcino, Tarraco, Empuriae i Ilerdae.

Manera de distribuïr l’aigua per la ciutat:

Quan l’aqüeducte arriba a la muralla de la ciutat, es construeix una torre i, unida a ella, un dipòsit per a recollir l’aigua. A la torre es col·loquen tres canonades que reparteixen de forma igual l’aigua entre els dipòsits que han d’estar comunicats entre ells. Així, en un, el central, han d’arribar les canonades que duen l’aigua a les fonts i sortidors; en un altre les dels banys públics i, en el tercer, les de les cases privades… sempre que no faci falta per a l’ús públic. Els que portin l’aigua a les seves cases privades contribueixen al manteniment dels aqüeductes amb un impost pagat als recaptadors.