Et in Arcadia ego

La història del mite comença el 1969, quan Henry Lincoln va llegar un llibre titulat "El tresor maleït", i decideix investigar la veritat de tota la història. Destapa la capsa de Pandora amb un document titulat "El tresor dels templaris", on es fa eco del tresor i de diferents descobriments d’un pergamí. Això va servir d’inspiració al "Código Da Vinci" de Dan Brown.

Segons la llegenda, al moure una pedra que servia com a altar en la església que estava consagrada a Maria Magdalena, van trobar un pilar que aguantava una llosa amb uns pergamins que mostraven una genealogia o grafies enigmàtiques que van permetre coneixer el secret templari.

La pintura mostra quatre personatges, un femení i tres masculins, davant d’una tomba, emmarcats per un paisatge bucòlic. La figura femenina, a la dreta de la imatge, està sent observada per una de les figures masculines, que sembla senyalar alguna cosa que es troba en el sarcòfag. Un altre personatge masculí, amb un genoll al terra, observa i senyala el mateix sector que la figura anterior. El quart personatge es troba de peu, al costat de la tomba i repenjat en ella i mirant pensatiu el personatge que està de genolls. Els tres homes semblen ser pastors, però les seves vestimentes recorden a l’antiga Grècia. La figura de la dona també està vestida de manera grega, però no sembla ser una pastora. La tomba es molt geomètrica, i no té cap tipus d’ornament. El paisatge és ideal, paradisíac.

El paisatge recorda a la Arcàdia, que segons la mitologia grega és una regió ubicada al centre del Peloponesi, a Grècia, era el rei de Pan, déu de la naturalesa i patró dels pastors. Avui Arcàdia és un símbol d’un lloc idíl·lic de felicitat perfecte i de bellesa, però rodejat també de dolçor i trista melancolia. És el lloc ideal de l’home en estat natural. Tot i així, no hi havia en el pensament clàssic una idea única de com era aquell el regne de l’home primitiu.

La Arcàdia que els grecs coneixien era aquella en la que el déu Pan regnava i tocava la siringa, els habitants eren coneguts pels seus dons musicals i per la seva hospitalitat. Però també eren famosos pel seu baix nivell de vida i per la seva ignorància. Ho descriuen com una regió àrida, pobre, rocosa i freda. 

En la pintura es troba escrit la frase llatina “Et in arcadia ego” que no sembla estar completa, ja que no s’hi troba cap verb. Alguns historiadors creuen que representa algun missatge esotèric en un codi possiblement anagramàtic.  

Es diu que el sarcòfag va existir a prop de Rennes-le-Château i va ser identificat al comparar el perfil de la muntanya de la pintura verdadera. DE tal forma que també va aparèixer una tomba que Saunière va intentar esborrar. Els sacerdots van començar algunes búscades als voltants. Aquest diner va servir per comprar terres i per fer una sèrie de construccions al voltant de la seva parròquia. També va omplir l’església amb estàtues misterioses i va posar varies inscripcions llatines per tot arreu.

S’ha especulat que la frase completa és “Et in Arcadia ego sum”, que significa “he tocat la tomba de Jesús”.

Per tant, tot comença amb les senyals d’un embaràs de María Magdalena. Un poble del sud de França conté un secret; en un dels pilars de la seva antiga església es troba una sèrie de pergamins reveladors. Aquests documents acaben els seus dies amagats a la Biblioteca Nacional de França. Les dades són esbromadores, alguns narren la història d’un Jesús que sobreviu a la crucificació i que marxa de França junt amb la seva esposa María Magdalena. Tot i que la història pot semblar fantàstica, tot ha estat recollit en alguns llibres.