Roma antigua

Quatricciolo:

Piazza Mastai:

Via del Tritone:

Via del Tritone:

Viale Trastevere:

Pompeya

Erupció del 79 d.C

Va deixar atrapats els 25000 habitants que vivien a Pompeia. La ciutat va quedar sota les cendres, amb algun dels edificis més meravellosos de l’antiga Roma.

Pompeia va ser agafada pels romans durant el consolat de Sila. No obstant, l’any 79 a.C, el Vesuvi va estellar al mig de gran tremolors de terra, enterrant Pompeia i Herculà baix un espessa manta de cendres durant més de 1700 anys.

Cap excavació arqueològica com la de Pompeia ha pogut mostrar tan nítidament la vida quotidiana del món antic. La vida ha quedat perfectament conservada per la cendra.

S’han pogut arribar a veure les pintures a les parets d’alguns edificis. La cendra ha congelat la vida de la ciutat, que ha continuat intacta durant més de 17 segles.

La regió va sofrir molts terratrèmols les setmanes abans de la catàstrofe.

La gran explosió es va produir com un enorme núvol. Molts habitants van morir esperant ajuda, d’altres van morir a conseqüència de l’aire calent que va ocupar tota la ciutat fent-la insuportable. 

Les excavacions

La primera persona que va excavar les ruïnes de Pompeia va ser un militar de Saragossa, anomenat José Joaquín de Alcubierre. L'any 1748, Joaquín va intentar entrar amb el seu equip la capa de lava que cobria a Herculà. Més tard va desviar les seves investigacions cap a Pompeia, i Carles III, el Rei en aquest any, el va recolzar amb molt entusiasme. Les seves excavacions van durar 32 anys, en els quals va destapar els edificis més important de la ciutat. Tot i això, va ser molt criticat per la seva duríssimes persecucions i condemnes als lladres d'art que entraven en l'excavació.L'any 1863 l'arqueòleg Giuseppe Fiorelli va inventar un mètode per conservar els cossos dels habitants de Pompeia: Quan l'arqueòleg està excavant, s'adona que hi ha una cavitat, en l'interior es troben restes humanes amb la seva forma natural, aleshores, per el forat vessa guix líquid. Com aquesta cavitat conserva la forma original del cos, en solidificar el guix queda amb la forma del cos, com la foto que veiem a la part superior. Algunes d'aquestes figures s'exposen al museu construït a Pompeia, prop de Porta Marina, una de les vuit portes de la ciutat.El 1912, en un carrer que unia la strada dell 'Abbondanza amb l'amfiteatre es van trobar diverses cases, cadascuna amb un balcó al primer pis, de 6 m de llarg per 1,5 m d'ample. Els atacs aeris durant la II Guerra Mundial van danyar greument algunes de les ruïnes que han estat restaurades. Contínuament es realitzen més excavacions. Encara queda una quarta part de la ciutat sense excavar, i la major part de la zona continua sepultada per terra amuntegada durant les excavacions més antigues.Entre els aspectes més importants dels descobriments destaca el grau de conservació extraordinari dels objectes trobats. La pluja de cendres humides que va acompanyar l'erupció va formar un segell hermètic sobre la ciutat, conservant moltes estructures públiques, temples, teatres, termes, botigues i cases particulars. A més, entre les ruïnes es van trobar les restes de més de 2.000 víctimes del desastre, inclosos diversos gladiadors encadenats perquè no s'escapessin o se suïcidessin. Les cendres, barrejades amb la pluja, es van dipositar al voltant dels cossos, prenent la seva forma i aquests es van conservar encara després que es convertissin en cendres. 

Mosaics a Pompeia

A les pintures parietals s’uneixen mosaics que interpreten amb gran originalitat els dictàmens artístics en els que s’inspira la pintura. Dins de l’art mosaic pompeià es distingeixen diferents estils que corresponen als diferents períodes històrics.

S’utilitzaven fragments de terracota i tessel·les de pedra blanca o negra o les de pasta de vidre. 

Pintura a Pompeia

Les pintures continuen a les parets de les cases ja que els arqueòlegs van preferir deixar-les allà perquè es pogués apreciar de manera més completa la seva refinació i el seu gust.

Es divideix en quatre estils:

1   1. D’incrustació: decoració que reprèn els elements constructius característics de l’arquitectura pública i    privada. 

2. Arquitectònic:  apareixen elements de l’arquitectura que es juguen fantasiosament en perspectives i sobre varis plans que evoquen els complexes escenaris utilitzats al teatre.

3. Egiptizant: es fan marcs que enquadren les escenes pictòriques centrals.

4. Ornamental: art que es caracteritza per l’ús dels colors vius i es representen escenes fantàstiques i mitològiques.  

Edificis i cases de Pompeia

A) El Forum Triangular 

L'àmplia plaça, que acostumem cridar Fòrum Triangular, reuneix entorn de si altres edificis monumentals de Pompeia, els dos teatres i la palestra samnita, a més, al centre de l'àrea es troben les restes d'un temple, erigit segons el model dels temples grecs, d'ordre dòric. Aquest es remunta, en la seva primera estructura, al segle VI aC. El temple va patir remodelacions successives, especialment al segle IV-III aC, però potser després va ser abandonat, i en l'edat romana es va reduir a un simple sacellum o capella. No coneixem amb certesa la o les divinitats a les quals estava dedicat però, almenys en el seu últim període, devien venerar Hèrcules ja Minerva. El Fòrum Triangular presenta, en conjunt, una noble arquitectura de l'edat samnita, amb un vestíbul d'altes columnes jòniques i un pòrtic dòric que envolta la plaça.

   B) El Temple d'Apol·lo

Temple d'Apol·lo. És una solemne construcció que es remunta aproximadament al segle II aC. L'edifici que ha arribat fins als nostres dies va ser erigit només més tard, i al llarg dels segles va sofrir nombroses i importants modificacions, les últimes van ser les que van seguir al terratrèmol del 62 dC, que també va afectar durament aquesta construcció. L'àrea sacra estava cenyida, a l'origen, per un majestuós pòrtic sostingut per 48 columnes jòniques, sobre les quals es recolzava un arquitrau dòric que, al seu torn, sostenia un segon ordre de columnes més petites: després del sisme, l'obra de els estucadors transformar les columnes de l'ordre inferior en corínties i el arquitrau rebre una nova decoració a fistons, en canvi, les columnes superiors van ser eliminades. Al centre de la zona definida pel pòrtic s'alça el cor del temple, la · la, elevada sobre un alt podi envoltat de columnes corínties, sis en el front i nou en els costats llargs, i precedida per una graderia. Aquí devia estar custodiada l'estàtua del déu, però de la mateixa ha arribat fins a nosaltres només la base, recolzada sobre el pis decorat amb motius policroms. Als peus de la graderia que condueix a la cel · la es troba l'altar del sacrifici, d'un bell marbre travertí blanc, en què s'ha descobert una inscripció que es remunta als primers anys de la Pompeia romana. A l'esquerra s'alça una candidatura columna jònica, que antigament sostenia un rellotge de sol. A l'interior del pòrtic s'han trobat estàtues de divinitats, algunes probablement procedents del veí temple de Venus: en canvi, segurament pertanyents al temple d'Apol · lo són les estàtues broncíneas d'Apol·lo i d'Artemisa amb sageta, transferides al Museu Arqueològic de Nàpols i reemplaçades aquí per còpies.

C) Teatre i Amfiteatre

A Pompeia ja hi havia un edifici per a espectacles teatrals al voltant del segle V aC: era d'estructura molt senzilla i s'havia realitzat utilitzant el pendent natural del sòl, segons la manera grec, i amb l'escenari de fusta. Però, amb el passar dels segles, va ser reestructurat diverses vegades. A l'edat samnita es van construir els seients de toba per als espectadors i, en l'edat romana, es van eixamplar les grades i es va construir l'escenari de maçoneria, amb un front escènic arquitectònicament articulat imitant els teatres que sorgien a les grans ciutats d'Itàlia i de l'Àsia Menor. Molts d'aquests treballs es van deure a la munificència d'il·lustres ciutadans pompeians, com M. Antonio Primer, M. Olconio Rufo, M. Olconio Celere. El teatre avui se'ns presenta amb la seva última reforma de l'edat augustea. La càvea amb els llocs per als espectadors està sostinguda, en part, per un passadís cobert, en les ales es troben els tribunals reservats a les persones de major importància. El plànol de l'orquestra, que ja no estava destinat, com abans, a l'acció dels actors, també estava ocupat pels espectadors. L'escenari consisteix en un baix llotja, on s'actuava, i en un majestuós fòrum amb fornícules, templets i tres portes que s'obrien a la manera de la façana d'un palau, columnes, timpans i estàtues, embellien l'estructura. El teatre podia contenir uns cinc mil espectadors. Darrere de l'escenari hi ha una zona quadrada amb pòrtics, on s'aturaven els espectadors i es refugiaven en cas de mal temps. Al costat del teatre s'alça el Odèon, edifici de formes similars, però més petit, destinat a manifestacions artístiques que atreien menys públic, com les audicions musicals, els recitals de poesia, els mims, i podia contenir menys de mil persones. Va ser restaurat al voltant del 80 A.C. pels duumvirs C. Quinzio Valc i M. Porcio, i no va patir altres remodelacions. Les grades es conserven molt bé i constitueixen un noble exemple del gust hel·lenístic tardà que floria a Pompeia, com en altres costats, en els dos últims segles abans de Crist. Interessants documents de l'escultura d'aquesta època són els telamons de tova que adornaven l'extrem de la càvea. En la mateixa època, a càrrec dels mateixos duumvirs, va ser construït l'amfiteatre, capaç de contenir aproximadament vint mil espectadors, que és el més antic dels amfiteatres romans que coneixem. L'edifici, en part està construït dins del terreny, no té subterranis, i s'accedeix a les grades mitjançant escales exteriors. Per tant, no trobem aquí aquesta complexitat estructural que caracteritza els amfiteatres de la primera edat romana imperial. 

D) La Basílica

Si, en termes moderns, el Fòrum era la "city" de Pompeia, la Basílica era, sense cap dubte, la seva Borsa, el cor per excel · lència de les activitats econòmiques, però també dels plets jurídics, civils i comercials de la ciutat .L'edifici que l'albergava, el més grandiós i solemne dels monuments públics pompeians, va sorgir a la cantonada sud-oest del Fòrum cap a fins del segle II aC, com ho testimonien algunes inscripcions en llengua osco-samnita descobertes en el lloc. De planta rectangular, la Basílica s'estenia sobre una àmplia àrea de 55 per 24 metres i tenia l'entrada principal, precedida per un vestíbul de pòrtic sense cobertura i realçada pel que fa al nivell de la plaça, insòlitament situada sobre un dels costats curts del rectangle, el que es troba tot just darrere del pòrtic del Fòrum; dues entrades secundàries es trobaven en el centre dels costats llargs. Una vegada superat l'ingrés, l'interior s'obria subdividit en tres naus diferents: la central, la més àmplia, estava envoltada per robustes columnes revestides d'estuc, mentre que al llarg de les naus secundàries hi havia una filera de semicolumnes jòniques, si origen decorades amb un segon ordre de semicolumnes corínties superposades a les primeres. El costat curt, situat davant del ingrés, estava ocupat pel tribunal, la zona reservada als jutges de la Basílica, elevat sobre un podi. Després del terratrèmol del 62 dC, que ho comprometre greument, l'edifici va ser deixat en estat d'abandonament.

E) La casa Vetti i del fauno

Els grafits electorals i dos anells de segell diuen que aquesta domus pertanyia als Vettii, dos lliberts adinerats. La casa va ser reformada al segle I d.C. i s'organitza al voltant d'un pati interior o peristil. Les pintures de l'entrada, d'estil senzill, expressen vots de prosperitat. En les mateixes sobresurt la figura de Príap, déu de la fertilitat, que recolza la seva enorme membre en el platet d'una balança a què fa contrapès una bossa de diners. A la dreta de l'entrada es troba el larari: un templet amb un fons pintat amb els Lares i el Geni de l'amo de la casa mentre realitza un sacrifici als déus. A sota hi ha la serp Agathodémone, numen tuteles. A la llar de la cuina es troben la reixeta i les olles. Aquí es va trobar l'estàtua de Príap, que pertanyeria al jardí, on hi havia altres estàtues amb sortidors d'aigua en un ric context escenogràfic. La sala és famosa pels panells pintats de "vermell pompeià" i pel fris dels oficis i els jocs que realitzen els amorets. Les parets decorades en el quart estil amb escenes mitològiques, transformen la sala d'estar en una mena de pinacoteca que elevava la imatge cultural de l'amo.

F) La vila dels misteris

La Vila dels Misteris o Vila dei Misteri és una ruïna ben conservada d'una vila que queda a uns 800 metres al nord-oest de Pompeia i a uns 200 de la Porta d'Herculano. Encara que coberta per metres de cendra i altre material volcànic, la vila va patir només danys menors en l'erupció del Vesuvi l'any 79, i la majoria de les seves parets, sostres, i més en particular els seus frescs van sobreviure en gran mesura intactes. La Vila tenia belles sales tant per menjar com per a l'oci, i espais més funcionals. Una premsa de vi va ser descoberta quan es va excavar la Vila i ha estat restaurada al seu lloc original. No era infreqüent a les cases dels molt rics incloure zones per a la producció de vi, oli d'oliva o altres productes agrícoles, especialment des que molts romans de l'elit eren propietaris de granges o horts en la proximitat de les seves viles. És un exemple d'un habitatge de gran luxe unida a una explotació agropecuària. S'integra en el paisatge mitjançant grans pòrtics interiors que donen a jardins penjants. En aquest sentit, la Vila dels Misteris resulta molt diferent de les cases trobades en la ciudad.

La Vila rep el seu nom per les pintures en una habitació de la residència. Aquest espai va poder haver estat un triclinium, i està decorat amb frescos del segle I aC Encara que el tema real és objecte de controvèrsia, la interpretació més usual de les imatges és que es tracta de la iniciació d'una dona en un culte especial a Dioniso, un culte mistèri que requeria rituals específics i rituals per esdevenir membre. De la resta d'interpretacions, la més destacada és la de Paul Veyne, que creu que representa a una jove passant pels ritus del matrimoni.